Un partit no apte per taquicàrdics

Partit no apte per taquicàrdics el què ens han ofert aquest cap de setmana les nostresjugadores de bàsquet preferides. I és que ha estat, amb diferència, el partit més emocionantque hem tingut honor de veure. En l'any i mig que fa que ens vam embrancar en aquestaaventura, ha estat de lluny el partit més igualat i intens.

Si l'any anterior ja vam veure la millora constant que les nostres jugadores experimentavenpartit a partit, el vist aquest any, supera totes les expectatives. No només és la intensitat, que ja de per si ja té prou mèrit, sinó que tècnicament i tàcticament la millora que es veu en tres setmanesés per treure's el barret. D'aquesta setmana, si hem de destacar alguna cosa, és la capacitat dejoc estàtic: movent la pilota amb molt criteri i sempre buscant la millor opció de passada, engirar-se sobre un mateix a l'hora de buscar-la, i amb especial cura de no caure en fer passes(caminar sense botar la pilota). És evident que encara hi ha molt marge per la millora, peròl'evolució és innegable. A veure amb què ens sorprenen la setmana que ve.

El partit, que hem jugat contra l'escola Agustí Bartra, ha començat molt i molt igualat; però deseguida hem pogut inaugurar el marcador després d'una bona jugada col·lectiva. Una primerapart molt igualada, amb molt bona concentració defensiva per part dels dos equips, ha acabatfinalment en empat a 2, però amb la sensació que seria un partit molt disputat. I així ha estat,per bé que al segon quart, l'eufòria s'ha instal·lat a les grades després de veure que obríemforat al marcador per situar-nos 10 a 4 a la mitja part. Sens dubte, ha estat la millor estona debàsquet que ens han ofert les nostres jugadores, molt ben plantades a la pista i fent gala delseu millor joc.

Les coses han canviat lleugerament al tercer quart. Aquí ha estat l'equip contrari el que a poc apoc ha anat aconseguint reduir l'avantatge que teníem per acabar col·locant-se només dos persota, 12 a 10. El quart final ha començat amb la cistella de l'empat per part dels contrincants, is'han desfermat els nervis. La resta de partit ha estat una cursa per intentar guanyar per partdels dos equips, amb constants anades i vingudes i el cor saltant cada vegada que es produïaun tir a cistella. Al final, però, el marcador no s'ha mogut i reflectia un empat a 12.

Hi ha hagut uns instants de desconcert entre el públic per saber si el partit acabaria en empato no, però les normes que en l'anterior partit ens havien donat la victòria "als despatxos" enshan acabat perjudicant en aquesta ocasió. I és que per desolació nostra la victòria la determinano el resultat final, sinó el guanyador de cada quart. I a quarts s'ha empatat el primer, guanyatel segon i perdut els dos darrers. Una sensació agredolça ha envaït els presents, conscients queel partit el teníem a tocar i se'ns ha escapat de les mans. Però no hem d'oblidar d'on venim;hem competit més que dignament i veient com està evolucionant l'equip només podem anaren una direcció: cap amunt.

<iframe width="400" height="225" src="https://www.youtube.com/embed/BpxkD9q8zwA" frameborder="0" gesture="media" allowfullscreen></iframe>