Un dia donant de menjar als menjadors de les Calcutes de Sabadell

El passat diumenge ens vam trobar unes quantes famílies d'Airina als menjadors de pobres de les Calcutes de Sabadell.

Mentre rentàvem els plats, amb un grapat de nanos molt servicials ajudant un em va preguntar: Vens cada dia aquí a donar menjar?

Li vaig dir que no, només alguns diumenges. Que hi havia molts més voluntaris que venien altres dies.

Un altre, encuriosit amb el menjar i els pobres, em va preguntar: també venen aquest vespre a sopar?

Li vaig dir que no, que només donaven un àpat i que possiblement era l'únic del dia. Va quedar molt pensatiu...

Després vaig pensar que aquests nanos quan la mare li digui que s'acabi el menjar o que mengi una mica més del que no li agrada, recordarà aquest episodi. I segurament l'ajudarà: tant per la valentia que va tenir d'anar als menjadors, com pel record.

Em va impactar la cara d'alguns que venien a menjar en veure els nens, tenien ulls commoguts, brillants. Quan els hi donaven els plats als nens perquè els rentessin, en nens els hi deien gràcies. Els pobres quedaven parats. Molts somreien als nanos, veient la seva disponibilitat.

Penso que aquell dia no només val alimentar el cos sinó també l'esperit, veien que hi ha gent que dedica un temps per ajudar-los!

Que bonic dedicar temps als necessitats! A més, estic segut que els més afavorits per aquest temps de dedicació són els mateixos voluntaris!

Mossèn Alex Taló